Jordi Torras Vasco

>Entrevista 12: Carol Gassol

Metgessa

>De petita volia ser metge per ajudar als meus pares en la seva malaltia.
>Sóc metgessa i no puc ajudar a la meva gent. El que ens han fet és irreversible. La meva mare va morir l’any passat amb dolors terribles. El meu pare encara és viu. Té vuitanta-set anys i té tota la pell ulcerada.
>No m’agraden les persones que volen agradar a tothom.
>No m’agraden les persones que sempre, a totes hores, somriuen.
>El poder?, malauradament qui vol el poder, qui vol ser un líder polític, qui vol estar dalt de tot, és el més cínic, el més dèspota i el més corruptible.
>Ningú amb poder i diners mira per nosaltres. Vés a urgències d’un gran  hospital i et recordaran que no ets ningú, que no importes res. La gent que hi treballa fa el que pot, però no tenen recursos ni material adequat.
>Ets carn prescindible. Si poguessin, ens tirarien al clavegueram abans de gastar un euro en nosaltres. Si no ho fan, és perquè potser ens tenen una miqueta de por, o bé, perquè una part d’aquest euro va on no hauria d’anar.
>No us enganyeu. Ens donen aigua corrent i certa educació per a què els puguem servir sense fer pudor.
>Si crec en la política? i tant. En la política de la difamació, en la política de la corrupció, en la política del diner ràpid, en la política de l’explotació, en la política de la banca, en la política dels
paradisos fiscals...
>Això no ho podrem canviar. Estem massa idiotitzats.