miércoles, 5 de noviembre de 2014

>Entrevista 11: Miquel Pla
Ex-banquer. Actualment a l’atur



>Vaig vendre preferents i productes d’alt risc a jubilats i persones que no sabien el que compraven.
>Penedir-me i demanar perdó, no arregla res del que vaig fer.
>Treballava i vivia a Barcelona. No sé com el meu aspecte dins d’un vestit amb americana, camisa blava i corbata corporativa em convertia en un personatge en qui es podia confiar. La gent em confiava els seus estalvis. Els seus fills no tindran res. Ho han perdut tot.
>Fa dos anys vaig deixar la feina i vaig tornar al poble. Sóc covard. No suportava trobar-me cara a cara amb qui havia induït a la seva ruïna, tot dintre d’una legalitat morbosa i injusta.
>Ara estic ajudant a la gent que vol donar veu al nostre poble. Vàrem ser víctimes del mateix tipus de gent que especula amb els diners dels altres.
>M’agradaria morir pensant que tot el que he fet no ha estat tan malament.
>De jove vaig fugir del poble. Vaig deixar enrere la meva gent. No volia viure en un lloc ple de gent deformada. Tenia por.
>Sóc un home ple de dubtes. No sé si crec en Déu. No sé si crec en res. El món és cruel i tots estem boixos.
>Ara intento fer les coses bé, però he portat l’infern a molta gent.
>Vaig vendre preferents als meus pares malalts, tot per una comissió. Van morir sense poder tocar uns diners que els podien haver ajudat en tractaments mèdics.
>Els seus diners no es van recuperar. Els meus germans no em parlen i molta gent del poble em gira la cara.
>Mentir et pot portar molt lluny, però després no es pot tornar al punt de partida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario